"Seria la primera vegada a la història que això passés. Si la independència dels EUA no es pot entendre sense Thomas Jefferson, si la independència de Mèxic no es pot entendre sense Miguel Hidalgo, si la independència d’Irlanda no es pot entendre sense Michael Collins o si la independència de Croàcia no es pot entendre sense Franjo Tudjman, la independència de Catalunya no es pot concebre sense tenir al capdavant del país dones i homes disposats a fer els sacrificis que reclama un gest d’aquesta magnitud."
Santiago Espot (Discursos a la nació) (Universitat Catalana d’Estiu. Prada de Conflent, Catalunya del Nord, 18 d’agost de 2008)
-------------------------------
"És l’hora de la independència
Aquest acte d’avui té la voluntat d’intentar dibuixar l’escenari polític immediat del nostre país. Un escenari que haurà d’estar presidit, si volem reeixir com a poble, per la ferma voluntat d’assolir la independència nacional. És per això que l’anomenem “És l’hora de la independència”, i també perquè a Catalunya, com que políticament parlant ha anat darrerament massa a tres quarts de quinze, avui és una molt bona ocasió per posar el nostre rellotge polític a l’hora. A l’hora, naturalment, de la independència.
Per començar a fer-ho cal dir que no hem d’estudiar gaire per saber que, generalment, tots els processos de secessió passen per dues etapes. La primera és aquella en què el poble descobreix que la independència és l’únic camí per garantir la seva supervivència col·lectiva. I la segona és quan aquest mateix poble, amb els seus dirigents al capdavant, prenen la determinació d’iniciar el camí de l’alliberament i estan disposats ambdós a encarar-se obertament contra tots els problemes i tensions que això generarà."
Santiago Espot (Discursos a la nació) (Universitat Catalana d’Estiu. Prada de Conflent, Catalunya del Nord, 18 d’agost de 2008)
-----------------------------
Caràcter i independència
"Després d’aquesta (tupinada esportiva de Fresno) i de totes les puntades al cul que ens dóna Espanya, i perdonin l’expressió, a veure si encara els nostres dirigents ens continuaran dient que plou quan en realitat se’ns pixen a la boca. Fins on estem disposats a aguantar? A part de robar-nos, d’odiar-nos, d’insultar-nos i d’humiliar-nos, què més hem de fer perquè la majoria de la nostra gent vegi que l’únic agafador que ens resta per sobreviure com a poble té un únic nom, que es diu independència?
Fa dos-cents vint-i-sis anys, a la ciutat nord-americana de Filadèlfia, es va redactar la declaració d’independència dels Estats Units d’Amèrica. Tot i que en aquella època anaven en tartana i nosaltres avui anem en avió, hi ha coses que no canvien. També en aquells moments, els que després serien considerats pares de la pàtria americana, clamaven contra la violació dels seus drets com a poble. Per això, en aquell famós document pot llegir-se el següent:
“Per garantir aquests drets s'institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats; que quan s'esdevingui que una forma de govern es faci destructora d'aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la i instituir un nou govern que es fonamenti en els esmentats principis.”
Vistes així les coses, ningú no ens pot negar la necessitat i la justícia de derogar el poder d’aquell Estat que empara i promou la destrucció dels principis de llibertat de Catalunya. I en el cas, poc probable, que nosaltres fóssim incapaços de lluitar per aquest ideal, hauríem com a mínim de tenir la decència moral de no permetre que els nostres fills heretin les nostres misèries. Estic convençut que cap català que estimi veritablement aquesta terra pot consentir que a les futures generacions els lleguem, únicament, el trist paper del vençut. "
Santiago Espot (Discursos a la nació) (Caràcter i independència)
(Sala Abat Escarré de l’Espai Ciemen, Barcelona, 22 de febrer de 2005)
(Sala Abat Escarré de l’Espai Ciemen, Barcelona, 22 de febrer de 2005)
-------------------------
9 d'octubre del 2015
La Cup ha exposat i demanat mesures que permetin deixar clar que el procés cap a la independència és irreversible, és constituent i amb una clara vocació de canvi social. ‘Sabem que el procés és col·lectiu i profund. Junts pel Sí és l’única formació que pot i ha de formar govern’, ha dit Josep Manel Busqueta. ‘‘Calen les millors persones que poden representar aquí i fora d’aquí el camí cap a la independència. Però cal donar al procés contingut’, ha afegit. Però sobretot la CUP ha marcat una condició molt clara perquè hi hagi acord entre uns i altres: que la desobediència i la ruptura amb la legalitat espanyola sigui clara i inequívoca.
Desobeir el TC; ruptura abans de la investidura
I en aquest sentit, Albert Botran ha apuntat: ‘Cal unilateralitat. Perquè l’arma de l’estat és no reconèixer res’. I Benet Salellas ha estat força clar:
‘Si aquest procés va de debò, hi haurà ruptura. I la ruptura s’ha de produir abans de la proclamació d’un govern o d’un president. Demanem un punt de no retorn, que es pot situar en la nostra relació amb el TC’.
Justament és en la desobediència de les sentències i de les decisions del Tribunal Constitucional i de la justícia espanyola per on la CUP vol que es comenci a fer la ruptura, el lloc per on ha de començar la ruptura amb l’estat espanyol i l’inici del procés constituent. ‘No pensem obeir cap més decisió del Tribunal Constitucional’, ha dit Salellas. ‘Volem que es declari institucionalment la incompetència del TC. ‘No reconeixerem la condició de tribunal a qui decideix anul·lar la protecció de la pobresa o al dret a l’habitatge. Això demana a crits ruptura amb aquesta legalitat. Es tracta de no acatar els principals envats de l’estat contra els drets socials i fonamentals que teníem, fruit de lluites contínues. La desobediència a aquestes lleis per part de les institucions catalanes és un punt de partida clar’.
Desobediència i compromís de ruptura per començar un procés constituent. ‘Per començar a construir la república cal posar l’accent en el procés constituent. A partir d’avui la nostra tasca serà aquesta. Les negociacions de veritat són al carrer, per la defensa de l’eduació i la sanitat pública’, ha dit Busqueta. La CUP vol fer arribar la discussió sobre com ha de ser la constitució de la república catalana al màxim de gent possible; vol traslladar-la a l’àmbit local i popular. Perquè això és el que ha de permetre d’eixamplar una base social que, ara per ara, la CUP veu encara insuficient. ‘Sabem que si no som més i més decidits no podrem guanyar’, ha dit Busqueta.
