Enxarxar, túnels i capotatge. Jòdar

.Entretant, el temps històric del protagonisme de gent desvetllada, que sabia què volia i va actuar per aconseguir-ho, ens va fer veure que els partits i les entitats (que no ho dirigien de debò) maldaven per cavalcar l’onada, però, arribat el moment de la veritat, van fer figa –tant se val la ideologia que traginessin. Amb silencis, renúncies i marrades, es van ficar a l’ull de l’onada històrica i, quan aquesta onada va rompre contra els esculls, aquells partits, aquelles burocràcies, aquells lletrats, miraculosament van surar, deixant a la platja uns quants derelictes de la tempestat històrica. Els hipòcrites propagandistes del nou ordre escriuen per fer creure als ingenus i desinformats que aquelles restes del primer naufragi eren les del moviment independentista en pes, però com que no ho són, d’ingenus, i sempre estan de guàrdia, actuen com si continuéssim en plena tempestat. Saben molt bé que aquells derelictes només eren les màscares de proa de la flota, i que els nous capitans manen vaixells de cabotatge –la càrrega i descàrrega dels farcells neoautonomistes–, però no tripulacions ardides com les de l’1-O. Per aquesta raó, els més espavilats d’aquells propagandistes del nou ordre, sempre de guàrdia, albiren noves tempestats a l’horitzó quan la flota es faci de nou a la mar. Aquesta vegada, però, hem de fer allò que explicava Joan Garcia Oliver, ara ressuscitat, en una entrevista l’any 1977: que tu sàpigues preveure tot el que farà l’enemic mentre ell no sap res de tu.

https://www.vilaweb.cat/noticies/temps-postguerra-mail-obert-julia-jodar/

Julian Marías Anson. 16.000 1-

.https://www.vilaweb.cat/noticies/temps-postguerra-mail-obert-julia-jodar/

Complot 1-O ... Pujols i Cia

Per devaluar moral del fet històric 1-O

1-O..Moral de la història. Jodar

. l’1-O va imposar, tal com sona, una moral a la història. O, si voleu, aquell dia, la història va adquirir un altíssim sentit moral, que superava totes les claudicacions a què ens havia acostumat l’acomodament a la democràcia espanyola.

https://www.vilaweb.cat/noticies/temps-postguerra-mail-obert-julia-jodar/

Però els analistes del “deep procés” s’estan molt i molt d’analitzar les característiques internes del moviment que va donar lloc a l’1-O, d’estudiar i avaluar tot allò que proposava en un intent d’aprofundir la democràcia com no n’hi havia hagut cap altre en dècades a Europa; i per fer-nos veure –o dir-se a si mateixos, si fossin honestos– per quins set sous un moviment fresc, renovador i agosarat fracassa a l’hora d’esdevenir poder públic, universal i transformador. No ho faran, és clar: la propaganda de postguerra del 2017 els mana negar cap valor espiritual i material, individual i col·lectiu, local i universal a l’independentisme mentre oculten que només fou la repressió ferotge a vèncer.

Rendiment? Jòdar

.des del desembre del 2017, l’independentisme ha estat incapaç de treure rendiment a les seves victòries electorals contra el repressor de l’1-O, l’ocupant del 155, el dèspota de la covid, el tirà dels fons europeus i el falsificador del diàleg. Vu

https://www.vilaweb.cat/noticies/temps-postguerra-mail-obert-julia-jodar/

No als JJOO d'Hivern a Catalunya.

.No als Jocs Olímpics d'hivern a Catalunya !

Inversió: 1.700 milions d'euros

Espoliació espanyola: 

160.000 milions d'euros

Balanç negatiu contra Catalunya:

158.300 milions d'euros que ens robaran des de Madrid aquests propers 10 anys.

Reafirmem cada dia i cada hora el Mandat del 1r d'octubre de 2017:

"Edificar la República Catalana Independent"

I comprometem-nos en completar la DUI catalana del 27 d'octubre de 2017.

No volem tractes amb Espanya.

No volem tractes amb lladres, imperialistes, torturadors, repressors, mentiders, supremacistes, ... No volem tractes amb els espanyols, ni amb els que els hi fan costat.

,.,...,

Jòdar

acabo amb la propaganda. Què són, sinó, les propostes de fer sortir la Vuelta a España de Barcelona, d’on no havia sortit des de feia seixanta anys? De fer jugar la selecció espanyola de futbol al camp de l’Espanyol, ficant pel mig la possibilitat de jugar al del Barça? De servir d’aparador d’uns Jocs d’Hivern al Pirineu amb l’Aragó per a “ofrendar nuevas glorias a España”, com diria Fuster? Són mostres evidents d’ocupació per mitjà de l’esport, de normalitzar-la amb la col·laboració dels qui es tinguin per vençuts, com bé mostren les federacions respectives o els espavilats de torn que hi veuen la possibilitat de fer negoci –com diu el meu amic Manel Ollé: “Barruts a sou, agitprops de la carcúndia, agents kolonials de la caspa profunda, monàrquics predemocràtics, vividors de la mamella estatal i autonòmica”… Una variable de l’estraperlo de postguerra, mal que ho neguessin Canadell o el seu porquer.

Entretant, el temps històric del protagonisme de gent desvetllada, que sabia què volia i va actuar per aconseguir-ho, ens va fer veure que els partits i les entitats (que no ho dirigien de debò) maldaven per cavalcar l’onada, però, arribat el moment de la veritat, van fer figa –tant se val la ideologia que traginessin. Amb silencis, renúncies i marrades, es van ficar a l’ull de l’onada històrica i, quan aquesta onada va rompre contra els esculls, aquells partits, aquelles burocràcies, aquells lletrats, miraculosament van surar, deixant a la platja uns quants derelictes de la tempestat històrica. Els