Enxarxar, túnels i capotatge. Jòdar

.Entretant, el temps històric del protagonisme de gent desvetllada, que sabia què volia i va actuar per aconseguir-ho, ens va fer veure que els partits i les entitats (que no ho dirigien de debò) maldaven per cavalcar l’onada, però, arribat el moment de la veritat, van fer figa –tant se val la ideologia que traginessin. Amb silencis, renúncies i marrades, es van ficar a l’ull de l’onada històrica i, quan aquesta onada va rompre contra els esculls, aquells partits, aquelles burocràcies, aquells lletrats, miraculosament van surar, deixant a la platja uns quants derelictes de la tempestat històrica. Els hipòcrites propagandistes del nou ordre escriuen per fer creure als ingenus i desinformats que aquelles restes del primer naufragi eren les del moviment independentista en pes, però com que no ho són, d’ingenus, i sempre estan de guàrdia, actuen com si continuéssim en plena tempestat. Saben molt bé que aquells derelictes només eren les màscares de proa de la flota, i que els nous capitans manen vaixells de cabotatge –la càrrega i descàrrega dels farcells neoautonomistes–, però no tripulacions ardides com les de l’1-O. Per aquesta raó, els més espavilats d’aquells propagandistes del nou ordre, sempre de guàrdia, albiren noves tempestats a l’horitzó quan la flota es faci de nou a la mar. Aquesta vegada, però, hem de fer allò que explicava Joan Garcia Oliver, ara ressuscitat, en una entrevista l’any 1977: que tu sàpigues preveure tot el que farà l’enemic mentre ell no sap res de tu.

https://www.vilaweb.cat/noticies/temps-postguerra-mail-obert-julia-jodar/