12 - Independència o ruïna

12 - Independència o ruïna

Discurs pronunciat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona durant la concentració pel caos de Rodalies (29 d’octubre de 2007)

Catalans!

Ens estafen pels quatre costats i ens sentim com un zero a l’esquerra. Cada dia es veu més clar que la nostra funció és simplement callar, pagar i mantenir amb els nostres vots els vividors de casa nostra que mai s’atreveixen a denunciar els lladres que cada any ens roben 19.100 milions d’euros. Ara s’ha enfonsat definitivament Rodalies, però abans ho va fer el Carmel, la xarxa elèctrica de la ciutat de Barcelona i d’aquí a quatre dies ho pot fer la Sagrada Família i milers de vivendes per sota de les quals volen fer passar, tant si volem com si no volem, aquest malson que és el tren d’alta velocitat, que només té un destí, la ciutat de Madrid, que és allà on van a parar els diners que ens roben. D’això se’n diu cornuts i pagar el veure!

Amb tot això, resulta que ahir va venir a Barcelona un tal Zapatero, que no és res més que el cap del govern d’un Estat injust i corrupte que ens roba sense contemplacions. I va venir per dir-nos cínicament que ens estima i que tot ho arreglarà. Es pensa que som idiotes? Deu creure que tots els catalans som tan passerells com aquells que ell tracta en el Congreso de los Diputados de Madrid o bé aquells que seuen plàcidament al Parlament de Catalunya o a les alcaldies de les principals ciutats del país. Perquè s’ha de ser molt passerell, però també s’ha de ser molt desgraciat, per consentir que una ignorant “paleta” com la ministra de Fomento, que no sap ni parlar, tracti els catalans com a bestiar.

Mentrestant, què fem els catalans? Ens han arribat a prendre tant el pèl i ens han arribat a considerar tan idiotes que molts dels nostres ja creuen que protestar o cridar no serveix de res. Potser la seva dignitat està tan per terra que no els importa el seu present, però seran tan esclaus i tan mals pares com per permetre deixar als seus o als nostres fills un país del qual s’hagi de marxar? Perquè amb quina cara d’aquí a uns anys els mirarem quan ens preguntin per què vam permetre la ruïna material i espiritual d’aquest poble? Amb quina cara els mirarem? Els direm simplement que no podia ser? Doncs jo us dic alt i clar que podem posar-hi remei! Deixem de lamentar-nos i comencem a preparar-nos per substituir una classe política que, amb la seva poca o nul·la contundència i amb el seu poc o nul patriotisme, han permès que siguin ells mateixos un perill per a l’equilibri, el benestar i el futur dels nostres fills. Sí, preparem-nos amb la màxima urgència perquè tothom s’animi a reclamar allò que és nostre, si no volem veure’ns totalment arruïnats per aquells que ens espolien mentre ells es construeixen infraestructures faraòniques.

Nosaltres hem d’anar més lluny. Hem d’anar més lluny de les polítiques “possibilistes”, que diuen aquells que viuen de la menjadora. El nostre camí i el nord de la nostra política ha de tenir com a primera i principal premissa trencar amb Espanya. I tingueu ben present que no ho farem amb l’estil ni de l’estret de pit ni d’aquells que ens diuen que no hem de fer soroll. Si ens hem d’encarar amb Espanya ens hi encararem, perquè amb aquest exemple vitalitzarem els catalans i tindrem a tocar la nostra victòria. O ens independitzem o ens arruïnen!

Santiago Espot,

President Executiu de Catalunya Acció
i promotor de Força Catalunya.



------------------------------


(Discurs publicat al Llibre
Discursos a la Nació "De Catalunya Acció a Força Catalunya")