15 - L’aptitud econòmica dels catalans en el segle XXI

L’aptitud econòmica dels catalans en el segle XXI

(Acte “Estat, prosperitat i benestar”, Centre Cívic Fort Pienc, Barcelona, 4 de juny de 2008)

Senyores, senyors,

Si el passat 19 d’abril, i en aquesta mateixa sala, Catalunya Acció va organitzar l’acte que duia per títol “Llengua i Estat” era, tal com va quedar demostrat al llarg de les conferències que s’hi van pronunciar, perquè el nostre idioma és l’ànima de la nostra nació. Si avui en fem una altra, que genèricament anomenem “Estat, prosperitat i benestar”, és perquè els aspectes que fins ara s’han exposat aquí són aquells que ens donen cos com a nació per poder prosperar materialment.

Els pobles, igual que l’ésser humà, també tenen cos i ànima; i com que Catalunya Acció té l’ambició d’esdevenir una eina cabdal per independitzar aquest país, el que ha de fer és intentar analitzar i teoritzar al màxim sobre Catalunya. Només així, només coneixent amb profunditat l’esperit col·lectiu i els aspectes materials que configuren el nostre dia a dia és com podem assolir el nostre objectiu. Per tot això, tant en Josep Castany, com n’Oleguer Brustenga, com n’Àngel Làzaro, han exposat aquí l’esbós d’un seguit de propostes del què hauran de ser unes polítiques d’Estat en matèria d’infraestructures d’empresa i d’innovació respectivament. Ells no han parlat d’aquestes coses sobre la base només del que tenim i com ho podem aprofitar. Tampoc no ho han fet pensant en les concessions que ens pot fer Espanya. Ells ho han fet de l’única manera que ho hem de fer els catalans si volem un futur pròsper i amb llibertat: pensant com a homes lliures. Els seus han estat uns plantejaments que demostren que se senten amos de casa seva, i aquesta és la primera condició per esdevenir un dirigent polític eficaç per a Catalunya.

En el meu cas, el títol del meu parlament m’obliga a explicar com els catalans podem ser capaços de dur a terme les polítiques que han explicat els que m’han precedit. Llavors, cal que ens preguntem si els catalans tenim les aptituds necessàries per fer-les efectives. Aquest interrogant d’alguna manera ja el va respondre fa uns vuitanta anys un eminent català, el qual aquí abans ja s’ha citat, en Carles Pi i Sunyer. Ell va ser qui va escriure el conegut llibre L’aptitud econòmica de Catalunya, en el qual jo m’he basat per donar nom a la meva intervenció. Allà hi podem trobar el que sens dubte és el millor resum de les nostres possibilitats econòmiques:

“Tots els que estudien els fonaments de la nostra vida econòmica coincideixen unànimement a assenyalar com a causa principal del progrés de Catalunya el caràcter dels seus fills.”

Pi i Sunyer escriu aquestes paraules l’any 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera. Però com que és conscient del que significa per a Catalunya viure sota un règim tirànic com era aquell, s’afanya a proclamar en aquelles mateixes planes quina ha de ser la pedra angular que ens garanteixi un esdevenidor en condicions, i afirma que “tenim el deure imperiós, si volem assegurar el progrés econòmic del nostre poble, de reconstruir el seu caràcter”.

Des que això va ser escrit fins al dia d’avui potser que ens preguntem quines oportunitats hem tingut i quines polítiques s’han fet per poder “reconstruir“ el nostre caràcter col·lectiu tal com apuntava en Pi i Sunyer. Durant el franquisme evidentment que no, allà la feina era sobreviure com a poble. Més tard, quan va arribar l’anomenada recuperació del nostre autogovern, se’ns va parlar d’aquestes coses? Recorda algú cap dirigent dels governs de CiU o dels posteriors tripartits que hagin esmentat, ni que sigui de passada, això del caràcter? Això pel que fa als líders polítics, però si parlem de dirigents empresarials, com ho poden ser els senyors del Círculo de Economía, saben vostès que n’hagin parlat mai en alguna de les seves solemnes sessions o commemoracions? Convindria que aquests senyors invertissin el seu temps lliure a llegir Pi i Sunyer. Si ho haguessin fet, segurament la celebració del seu cinquantè aniversari d’aquest darrer cap de setmana hagués estat presidida per la intel·ligència i l’elegància i no pas pel simple vassallatge borbònic.

Tanmateix, hi pot haver qui pensi que això del caràcter és una relíquia del passat, pròpia de catalans romàntics, que no té res a veure amb el món dels negocis, de l’empresa o de l’economia del segle xxi. A qui cregui això jo li recomanaria que llegís les opinions de qui avui està considerat la més gran autoritat mundial en gestió d’empreses familiars, i que és cap del programa de formació executiva de la Harvard Business School, el doctor John Davis, el qual és columnista habitual sobre la seva especialitat en els diaris Wall Street Journal, New York Times, Financial Times o The Economist. Ell, que no és català o cap relíquia del passat, sembla que té més presents els preceptes d’en Pi i Sunyer que no pas els nostres dirigents polítics, empresarials i acadèmics. Així, en el decurs d’una conferència que va pronunciar el passat mes de setembre, i davant la pregunta d’alguns importants empresaris presents que li demanaven consell sobre com poder tenir una successió exitosa al davant de les seves companyies per part de fills o familiars, textualment va afirmar:

“La fortuna s’hereta, però el caràcter per seguir creant riquesa se’l forja un mateix. Cal caràcter per disposar d’una fortuna sense caure en la peresa mental, que és enemiga de la creativitat i el lideratge necessaris per esdevenir empresaris d’èxit.”

Poden estar tranquils a Harvard, perquè el seu prestigi continuarà a l’alça amb professors com aquest al davant de la formació de les noves fornades d’homes i dones d’empresa. La llàstima és que, vist el profund sentit iconoclasta de la nostra gent, hàgim de recórrer a l’altra banda de l’Atlàntic per veure unes coses que els nostres prohoms fa dècades que ja havien pronosticat. Però bé, ara tant se val, atès que la situació que travessem no ens permet entretenir-nos gaire en aquestes coses. La qüestió rau en el fet que tinguem ben present, ho digui en John Davis o l’insigne Pi i Sunyer, que les nostres perspectives econòmiques dependran del fet que les futures autoritats polítiques, empresarials i acadèmiques catalanes entenguin que la seva funció, a banda d’inculcar uns coneixements tècnics, és formar unes generacions el caràcter de les quals sigui capaç d’enfrontar-se amb garanties als reptes d’una societat tan competitiva i canviant com la del segle xxi. Sense oblidar que aquesta formació s’ha de cercar en els valors que ens han distingit tradicionalment, així com en el concepte alt i noble que té de la feina la mentalitat catalana. Amb tot, sé que l’assalariat corrent no pensa en aquestes coses, però les sent i les comparteix en la seva realització. Per a nosaltres, allò de guanyar-se la vida amb esforç no sembla cap càstig; ans al contrari, per als catalans treballar és una funció natural de la vida que ens dóna com a premi aquella personal satisfacció de superar-ne les dificultats gràcies al nostre propi esforç.

Fins aquí hem parlat de les nostres aptituds col·lectives com a poble i de com explotar-les. Tot això, però, ha de tenir un marc polític adient on emmotllar-nos amb uns dirigents que inspirin un clima de confiança i rigor i que siguin coneixedors d’aquests matisos que configuren la nostra cultura econòmica. En això no som diferents als altres països. Sempre és indispensable per a qualsevol progrés i benestar un context polític sòlid i amb garanties de futur. Això ja ho advertia fa més de trenta anys un dels grans referents que ha donat l’economia de tots els temps, com ho era aquell que fou assessor del president Kennedy, el professor John K. Galbraith. Sobre això afirmava:

“Si el sistema polític és estable i es pot predir; si és honest i eficaç; si existeix la sensació i la realitat de la participació dels ciutadans, llavors la conseqüència ha de ser el progrés econòmic.”

Creuen vostès que el sistema polític de l’Estat Espanyol pot predir alguna cosa pel que fa a Catalunya tret que ens continuaran robant com fins ara? D’altra banda, parlar d’estabilitat en la història política espanyola és parlar de ciència-ficció i, quant a l’honestedat, només cal recordar que han hagut de tancar a la presó per lladres ministres, directors d’hisenda, governadors del Banc d’Espanya o directors de la Guàrdia Civil. I sobre la participació dels ciutadans en el sistema polític, només cal veure el divorci absolut entre el poble i la seva classe dirigent que es manifesta amb unes xifres abstencionistes esfereïdores. Sospito que en John K. Galbraith ens recomanaria als catalans crear-nos el nostre propi sistema polític si volem el progrés econòmic. Ens recomanaria, en definitiva, la independència.

Altres nacions sembla com si li fessin cas en el seu dia a dia, tot arribant a la conclusió que la condició de colònia mai pot comportar l’avenç d’un país. Només cal recordar les actuals repúbliques bàltiques (abans soviètiques) d’Estònia, Letònia i Lituània, o l’actual Eslovènia (abans part de Iugoslàvia). Les seves economies han esdevingut modernes i competitives amb poc més de quinze anys després de la seva independència. Tot això tenint present que sortien d’un pou com ho era el règim comunista, que és la negació de tot progrés. Si analitzem només l’exemple d’Estònia, veurem que quan es respecta l’Estat de dret; quan hi ha una autèntica independència dels poders legislatiu, executiu i judicial; quan la justícia es guanya un prestigi i una eficàcia; quan la burocràcia no és una llosa sinó un simple tràmit; quan l’oposició és escoltada i no reduïda a una colla d’indesitjables, i quan els contractes no són violats pels capricis del poder, aleshores és quan comencen a arribar capitals a aquest petit país que van obrir noves fonts de treball, van incrementar una sana i rica competència i, en definitiva, el van catapultar cap a una prosperitat que avui és l’enveja de molts.

Per a aquells que encara pensen que la independència de Catalunya suposarà la pèrdua del mercat espanyol i, en conseqüència, un empobriment per a les nostres empreses, els hem de recordar que quan Estònia va trencar amb l’antiga URSS, el seu comerç amb Rússia suposava el 83% de les transaccions exteriors del país. L’any següent aquesta quota es va reduir el 35% i l’any 2000 es va situar per sota del 10%. A partir d’aquell moment és quan el seu PIB passa a ser de 6.190 milions de dòlars l’any 2001, als gairebé 17.000 milions de dòlars l’any 2006. En cinc anys, amb la independència i deixant de vendre a l’antiga metròpoli, van fer-se quasi tres vegades més rics. Els estonians han demostrat que no hi ha secrets, que quan una nació assoleix la llibertat automàticament es dispara la seva riquesa. El seu únic secret, probablement, consisteixi a tenir uns dirigents amb valentia, un autèntic patriotisme i una gran visió de futur.

Si això ho va fer Estònia, imaginem el que pot fer Catalunya amb un Estat propi. A banda que deixaran de saquejar-nos 20.000 milions d’euros cada any, hem de tenir prenent que nosaltres no hem de sortir d’un sistema econòmic nefast com el soviètic i que, a més, acumulem una excepcional tradició mercantil i industrial. Sense oblidar que els catalans hem demostrat, al llarg de la nostra existència, saber adaptar-nos als nous temps i als nous corrents tecnològics. L’antiga aptitud del nostre poble per la indústria, la tradició general de les arts i els oficis, és un símptoma de traça col·lectiva que sovint compaginem amb l’enginy. Tenim, doncs, ben assentades les bases per esdevenir en un futur pròxim un Estat líder europeu i mundial en matèria econòmica. Ho aconseguirem? Tot està en les nostres mans i tot depèn de la nostra voluntat, tant l’ambició col·lectiva per arribar a ser una nació moderna i operativa, com per saber triar i potenciar els homes i les dones que han de ser els artífexs de la nostra independència. Si no ens falla la moral de victòria, la intel·ligència i el coratge, no dubteu que el triomf serà nostre.

Moltes gràcies.

Santiago Espot,

President Executiu de Catalunya Acció
i promotor de Força Catalunya.



------------------------------


(Discurs publicat al Llibre
Discursos a la Nació "De Catalunya Acció a Força Catalunya")


----------------------