1 - Ells i nosaltres. Pròleg de Josep M. Murià

1 - Ells i nosaltres. Pròleg de Josep M. Murià

…

No sé de qui seran les mans que esgrimiran les falçs que aconseguiran culminar la feina que fa tants segles que dura. Tampoc no m'atreveixo a precisar quan esdevindrà el fet. Però si he vist tot el que s'ha guanyat fins ara, tinc tot el dret de pensar que falta poc i, fins i tot, acariciar la idea que jo ho podré veure i a la millor ser-hi i tot.

Aquest llibre que tenim a les mans és, no cal dir-ho, un document d'esperança. Totes aquestes conferències que ha fet Santiago Espot i que ha dictat públicament a tants indrets de Catalunya, amb la passió de qui està plenament segur de la justícia i la possibilitat de la seva causa, però també amb el coneixement sòlid de la realitat que vivim i de les seves possibilitats, ja no és una escletxa que ens obren, sinó un veritable finestral que no tan sols permet intuir el que ha de venir, sinó que també ens deixa sentir-ne ja la flaire i la fressa.

En textos com aquests, la independència de Catalunya ja deixa de ser una idea intuïtiva, romàntica, subjectiva, ideal, etc., per oferir-se fins i tot com una solució concreta a problemes greus que ara per ara pateix la ciutadania catalana, i una porta que donarà pas a un futur econòmicament i socialrnent molt millor. És a dir, la independència de Catalunya ha deixat de ser una noció de futur remot per convertir-se en una necessitat imperiosa del present: en una part integral de la realitat contemporània i, com si això no fos prou, ara resulta que una majoria creixent de catalans ja n'està plenament convençuda. Què més es vol?

Cal felicitar Santiago Espot pel que ha fet i el que farà; cal donar-li suport; cal fer nostres les seves intencions; cal deixar de banda les diferències; cal alimentar les esperances i, d'una vegada per totes, apropiar-nos del futur. Tots junts serem la nostra història!


José M. Murià - Zapópan (Mèxic)
Desembre del 2008